Conegut per la seva copa distintiva, vora salada i nombroses variacions de sabor i textura, sobretot la “margarida frozen”, aquí hi ha la seva breu història d’aquest còctel clàssic.
És difícil dir definitivament qui va crear la margarida, el clàssic tequila amarg de Mèxic que ha esdevingut un dels còctels més estimats del món. Les històries del seu origen són tan nombroses com les variacions de la beguda.
Una història afirma que la beguda es va crear el 1938, quan el propietari d’un restaurant mexicà, Carlos (Danny) Herrera, la va barrejar per a la bella corista de Ziegfeld, Marjorie King. Suposadament, el tequila era l’únic alcohol que acceptaria King ja que era al·lèrgica als altres, per la qual cosa Herrera va afegir suc de llimona i sal.
Tot i això, hi ha llegendes rivals que es repeteixen amb la mateixa regularitat. Un exemple notable és el de Margarita Sames (és possible que hagis descobert d’on prové el nom margarida, si creus en aquesta versió). Era una dona rica de l’alta societat de Dallas que suposadament va inventar la beguda durant unes vacances a Acapulco, uns 10 anys després que passés la història de Danny Herrera. A un dels seus hostes adinerats, un hoteler poc conegut anomenat Tommy Hilton, li va encantar tant que ho va afegir al menú de Hilton Hotels.
Tot i això, el més probable és que aquesta sigui una història fantasiosa, especialment atès que tres anys abans, un importador de la marca de tequila José Cuervo va tenir una campanya publicitària amb el lema ‘Margarida: és més que un nom de nena’.
Al seu llibre, Imbibe, l’historiador de còctels David Wondrich està d’acord que la margarida es va inventar durant el període de temps anterior. Ell diu que la beguda va evolucionar de The Daisy, un còctel clàssic popular en aquell moment que barrejava alcohol, suc de cítrics i granadina, i se servia sobre gel raspat.
També hi ha un desvalgut valent en el joc de contes d’invenció de margarides: un exbàrman convertit en lleter conegut com a Pancho Morales, que va dir que va encunyar el còctel i el nom (que era per a la flor, no per a una dona) a Tijuana, 1942. Nosaltres et deixarem decidir a qui creure…
