La cuina mexicana té un sabor distintiu que molts reconeixen i estimen. Un dels principals aspectes d’aquest sabor és el picant! Els xilis s’han utilitzat en el menjar mesoamericà durant diversos milers d’anys. La investigació indica que les plantes van ser domesticades per primera vegada a Mèxic.

Història de la difusió dels xilis

L’evidència que els humans van fer servir espècies per donar sabor als aliments es remunta a fa 6.000 anys. El pebre negre era tan demandat i el comerç estava controlat pels comerciants del sud d’Aràbia, que es considerava un article de luxe a l’Europa medieval. El 1453, l’Imperi Otomà va tallar la ruta del comerç d’espècies a Europa. Això va portar els exploradors europeus, com Cristòfor Colom, a aventurar-se i trobar una nova ruta comercial per obtenir valuosos grans de pebre i altres espècies precioses. Per tant, va provocar el seu descobriment accidental de chiles a les Índies Occidentals. Tot i que la gent de Mèxic i Amèrica Central ja havia estat usant xilis picants al seu menjar durant milers d’anys, els europeus van poder gaudir el sabor dels chiles per primera vegada. Van començar a incorporar-los a la cuina diària, costum que es va estendre a altres nacions.

L´amor dels humans per les espècies és únic. Les plantes de Xile produeixen una substància química anomenada capsaïcina a partir de la qual s’origina el sabor picant i la sensació de cremor. Aquest compost actiu es fa servir com a mecanisme de defensa per evitar la invasió de fongs i insectes. També dissuadeix els animals de menjar els pebrots que, altrament, triturarien les llavors fins a destruir-les.

Els humans semblen ser l’única espècie que gaudeix i fins i tot prefereix els àpats picants. Durant la dècada de 1970, el Dr. Paul Rozin, professor de psicologia a la Universitat de Pennsilvània, va començar a investigar si algun altre mamífer, com gossos, porcs i rates, tenia gust per les espècies com els humans. Les seves troballes van indicar que, fins i tot quan estaven condicionades al fet que els agradés el menjar picant, tots els animals preferien el menjar no picant. Els humans semblen ser únics a trobar plaer a través duna mica de dolor.

Beneficis per a la salut del menjar picant

Alguns diuen que la raó per la qual estimem el menjar picant és simplement perquè és bona per a nosaltres. Les espècies són naturalment antimicrobianes i redueixen la pressió arterial. La capsaïcina que es troba als jalapenys, el pebre de caiena i els xilis vermells pot reduir el colesterol i augmentar el flux sanguini. Els pebrots vermells i verds contenen altes quantitats de vitamina C. També hi ha indicis que menjar aliments picants pot estimular temporalment el seu metabolisme.

Qualsevol que sigui la raó per la qual ens encanta el picant, una cosa que sabem amb certesa és que sap tan bé! Per gaudir de menjar mexicà saborós i picant (si ho desitja) a Andorra, passi pel restaurant mexicà “La Adelita”.

L'entrada Per què estimem el menjar picant? ha aparegut primer a La Adelita Andorra.

Una llarga història

El coriandre (nom científic, Coriandrum sativum) té una llarga història. Per exemple, els romans col·locaven algunes llavors de coriandre (conegut com a coriandre) sota els coixins quan tenien mals de cap. Aquesta herba és molt coneguda a l’Índia ia tota Amèrica Llatina, però té un lloc especial al cor dels amants del menjar mexicà.

Afegeix un toc únic al menjar mexicà

Aquest membre de la família del julivert afegeix un toc únic de sabor a alguns plats i salses mexicanes populars, com fesols, bec de gall, salsa verda i guacamole.

El coriandre també és una presència constant a la vida dels mexicans. És a tot arreu, però, irònicament, de vegades passa desapercebut per aquesta mateixa raó. Quan les dones mexicanes compren els seus productes al mercat agrícola local, de vegades reben una petita quantitat de coriandre de cortesia. Cap lloc de tacs està complet sense coriandre. De fet, el coriandre i les cebes picades són els ingredients clàssics per als tacs.

Aquesta herba no només enriqueix plats a base de carn; de fet, el coriandre va molt bé amb els mariscs i és un ingredient essencial del cebiche.

No podem tenir prou de coriandre

Segons xifres oficials, Mèxic va exportar 64,647 tones de coriandre el 2017. Pots coronar molts tacs amb això! Els mexicans (i el món) no poden tenir prou coriandre. Les exportacions anuals de Mèxic d’aquesta herba han augmentat un 123,2% durant els últims sis anys, i els Estats Units són el comprador més important (98,1%).

A més de ser fresc i saborós, el coriandre també conté alguns nutrients importants. És una bona font de vitamina C i també aporta ferro, potassi, magnesi i manganès.

Potser la relació entre el coriandre i el menjar mexicà és tan especial perquè aquesta herba serveix com un contrapès fresc al picant del menjar mexicà. Un cop més, una prova de com les coses petites poden marcar una gran (saborosa) diferència.

A La Adelita Estimem el Coriandre

Al Restaurant La Adelita ens encanta com el coriandre realça el sabor de qualsevol platet o salsa, afegint un toc de color i emoció al teu menjar. Vine a comprovar-ho tu mateix!

L'entrada El coriandre i el menjar mexicà ha aparegut primer a La Adelita Andorra.

Ens encanta l’atenció que la cuina mexicana està rebent a tot arreu, i ens encantaria veure persones a altres països adoptar el menjar mexicà i afegir el seu propi toc local. Tot i això, això també fa que molta gent es pregunti com reconèixer l’autèntic menjar mexicà.

A continuació trobaràs algunes de les característiques de l’autèntic menjar mexicà incloent, òbviament, els platets que servim a La Adelita!

És picant

L’autèntic menjar mexicà és picant. Però això no vol dir que qualsevol plat mexicà hagi de cremar-te la boca! En la majoria de casos, el picant es pot ajustar segons el gust personal. És per això que les salses són tan populars: fan que el menjar sigui més interessant, afegint la quantitat de sabor o picant que prefereixi.

Truites toves

Les truites suaus són una altra de les principals característiques de l’autèntic menjar mexicà. Ja siguin de blat de moro o de farina, les truites suaus són indispensables per menjar menjar mexicà. A molts països, els tacs són sinònim de menjar mexicà, i sense truites suaus no hi ha tacs! No obstant, els mexicans també usen les truites d’altres maneres. Per exemple, pots simplement enrotllar una truita i rosegar mentre menges, com fan algunes persones amb el pa.

Salses

Les salses són un aspecte únic del menjar mexicà. Hi ha tantes salses com regions a Mèxic. Abans esmentem les salses parlant del picant, però hi ha un altre aspecte rellevant. No totes les salses són picants; alguns estan fets només amb tomàquet i altres ingredients. Això és perquè l’acidesa del tomàquet compensa el picant dels xilis.

Aquest equilibri és la mateixa essència del menjar mexicà!

Ingredients

Certs ingredients són bàsics en el menjar mexicà. Aquests ingredients van ser utilitzats a Mèxic des de l’antiguitat i encara són molt importants. El blat de moro, els xilis, els fesols i els nopals són alguns dels ingredients que ja es consumien a Mèxic abans que els espanyols hi arribessin per primera vegada el 1492.

El blat de moro es fa servir per fer truites i pouole. Els fesols es preparen de moltes maneres; Prenguem, per exemple, fesols refregits o fesols xerrades. Els nopals són menys populars, però els mexicans encara els consumeixen sovint.

Gaudeix de l’autèntic menjar mexicà a La Adelita

Si el que vols és autèntic menjar mexicà a Andorra, Restaurant “La Adelita” és la teva millor opció.

L'entrada COM RECONÈIXER L’AUTÈNTIC MENJAR MEXICÀ? ha aparegut primer a La Adelita Andorra.

L’objectiu de la salsa és acompanyar altres menjars, com un guarniment millorant el sabor, fent un contrast o complementant, solen oferir al paladar sensacions relativament marcades que estimulen els sentits del gust i de l’olfacte. També poden oferir colors diversos que afecten l’aparença visual d’un plat i de vegades orquesten diverses sensacions alhora.

Les salses mexicanes bàsiques són el resultat de la combinació de recursos autòctons amb altres dorigen estranger. Així tenim, per exemple, que el tomàquet i el jitomat són la base per a les salses verdes i vermelles, a les quals s’integren ceba, all, coriandre o julivert, i es complementen amb chiles i sal.

La varietat de salses que hi ha a la gastronomia mexicana es donen gràcies a la gran gamma que també existeix d’antojitos mexicans. La combinació mestra per aconseguir una bona salsa és de quatre ingredients bàsics: tomàquet verd o jitomate, xile serrà, ceba i alls —per descomptat, el xile serrà pot canviar per qualsevol altra variant de chiles frescos o secs—. La preparació és igual d’extensa, ja que els ingredients poden anar rostits, crus, bullits, fregits, mòlts o picats… en fi, qualsevol canvi en el procés altera el resultat del tot. Les opcions són infinites!

El grau de picor, el color, el sabor, el mètode (liquadora o molcajete) poden variar d’una cuina a una altra, recordem a més que la gamma de chiles és enorme i representen oportunitats per preparar les seves pròpies creacions.

Què és un “Molcajete”?

Un molcajete és un morter fet de pedra volcànica (en pots veure un a la imatge de dalt). Els molcajetes s’han fet servir a Mèxic durant almenys mil anys per moldre xilis i altres espècies per fer salses. Avui dia la majoria dels mexicans fan les seves salses amb liquadores, però tots estan d’acord que res millor que les “salses molcajeteadas” fresques, és a dir, les salses fetes en un molcajete.

Més que utensilis de cuina, els molcajetes són un símbol de la cultura mexicana. Alguns pobles petits s’han especialitzat a produir molcajetes, que encara es tallen a mà. La majoria dels molcajetes s’elaboren als estats de Guanajuato, Jalisco, Michoacán, Puebla i Mèxic.

Tres tipus de salses

La seva imaginació és l’únic límit quan es tracta de fer salses. El llibre de cuina de Dominga Guzmán, un dels més antics de Mèxic, va ser escrit el 1750 i conté receptes per a 16 tipus diferents de salses, incloent salsa de tomàquet, salsa de llima, salsa de mostassa, salsa d’ou i, per descomptat , guacamole.

Es desconeix el nombre actual de salses que es fan regularment a Mèxic. Les salses es poden dividir en tres tipus: crues, bullides i mixtes. La salsa verda i la salsa mexicana són exemples de salses crues. Entre les salses bullides, em vénen al cap la Ranchera i la Salsa Endiablada (és a dir, “Endiablada”). Els escabetxos, els adobs i la salsa “borratxa” entren a les categories de salses mixtes.

A Restaurant La Adelita ens encanta com les grans salses realcen el sabor de qualsevol platet, afegint un toc de color i emoció al seu menjar. Vine a tastar les millors salses amb uns bons tacs. T’atreveixes?

L'entrada SALSA I MENJAR MEXICÀ: TOT EL QUE NECESSITES SABER ha aparegut primer a La Adelita Andorra.

No obstant això, alguns llocs web i llibres es refereixen al Pico de Gallo com una amanida. Això desconcertaria qualsevol mexicà, però en podem veure el punt: les salses són líquides, mentre que el Pico de Gallo és una combinació d’ingredients picats.

Però el primer és el primer: Què és Pico de Gallo?

El Pico de Gallo és una guarnició a la qual se’l considera amaniment, amanida o salsa típica. Acompanya una gran varietat de platets mexicans i s’adequa a les diferents regions on es prepara.

El jitomate, la ceba, el coriandre i el xile jalapeny o serrà són els ingredients principals de la seva preparació. Encara que per exaltar el seu sabor se li pot afegir alvocat, formatge, llimona i espècies, com l’orenga, o fruites per afegir un sabor dolç.

Pico de Gallo significa literalment Bec de Gall. L’origen del nom no és clar. Alguns afirmen que la raó és que els ingredients picats semblen haver estat picotejats per un gall. Altres creuen que el “Pico” es refereix al moviment que fas amb el polze i l’índex per agafar els petits trossos de productes dels quals està feta aquesta salsa (o amanida!).

Hi ha moltes raons per estimar aquest aliment bàsic de la cuina mexicana. Els ingredients bàsics (xilis, ceba i tomàquet) porten els colors de la bandera mexicana, a més, és extremadament versàtil i pots servir-lo amb gairebé qualsevol plat mexicà, des de tacs fins a Nachos.

Són molts els beneficis del Pico de Gallo. A més de ser un gran acompanyament als platerets mexicans, aquest complement és de gran aportació nutrimental. Conté vitamines C i K i en menor mesura vitamines A, B1 i B2, que es mantenen en la seva forma natural i són encara més benèfiques per al cos i la salut.

Estem convençuts que aquesta salsa t’encantés. Vine a tastar-la juntament amb uns deliciós Nachos a Restaurant “La Adelita”. T’esperem!!!

L'entrada El “Pico de Gallo”: Un essencial a la cuina mexicana. ha aparegut primer a La Adelita Andorra.

El menjar mexicà és el resultat d’una barreja entre dues cultures summament enriquides pel seu entorn, la història i la cultura: la prehispànica nativa de Mèxic i l’espanyola, que va arribar a colonitzar després del descobriment d’Amèrica.

Mite 1: tot el menjar mexicà és picant

“Picant” és la primera paraula que ve a la ment a tot el món quan es parla de menjar mexicà. I si bé és innegable que als mexicans els encanten els xilis, el picant sol ser només una opció al menjar mexicà. Per això hi ha les salses: t’ajuden a dosificar el picant del teu menjar. Per exemple, molts mexicans prefereixen els seus tacs sense salsa, mentre que altres mullen els seus tacs amb salsa picant. Altres, no obstant, prefereixen slsa no picant, o “salsa que no pica”.

Mite 2: El menjar mexicà és poc més que tacs

Sens dubte, els tacs són la icona del menjar mexicà. És fàcil veure per què: són convenients, deliciosos i versàtils. No obstant, hi ha molt més al menjar mexicà que només tacs. Cada regió de Mèxic té una cuina diferent amb els seus sabors, ingredients i mètodes de cocció. Una ullada ràpida al nostre menú mostra que els tacs són només la deliciosa porta d’entrada al ric univers del menjar mexicà.

Mite 3: Tacs durs com a autèntic menjar mexicà

No tenim res en contra dels tacs de closca dura. Entenem l´atractiu il´amor que a la gent li encanta el concepte dels tacs tant com a nosaltres. Tot i això, si la pregunta és si els tacs de closca dura són autèntics, la resposta és no. La idea es va desenvolupar a la dècada de 1950 als Estats Units. Els tacs de closca dura es poden considerar legítimament un plat Tex-Mex. No obstant, la gent a Mèxic fa els seus tacs amb truites de blat de moro toves.

Si estàs a la recerca d’un autèntic menjar mexicà a Andorra, vine a La Adelita. T’estem esperant.

L'entrada Mites i creences sobre el menjar mexicà ha aparegut primer a La Adelita Andorra.

El 2010, la cuina mexicana va ser inscrita per la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) a la seva Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Per allò antic de les seves arrels. Ingredients com el blat de moro, el xile i el fesol són herència mil·lenària dels nostres avantpassats. Aquests elements han sobreviscut al mestissatge cultural i al pas del temps, cosa que els converteix en tresors històrics, dignes de ser preservats.

El mateix aplica per a tècniques de la cuina mexicana com l’ús del comal, el metat i les olles de fang.

Pel seu paper com a element didentitat. El menjar mexicà és com els mexicans: colorit, extravagant, alegre i molt creatiu. A més, els ingredients base són originaris d’aquesta terra i formen una part fonamental del nostre esquema de nutrició.

Per la diversitat. Quan parlem de la gastronomia de Mèxic, en realitat ens referim a un gran col·lectiu de tradicions culinàries tan variades com les cuines poblana, iucateca, oaxaquenya, etc. Tot i que els ingredients són semblants, l’espectre de sabors i combinacions és molt ampli i cada regió hi té alguna cosa a aportar.

Pels mètodes de cultiu. Sistemes com el de les milpes i les xinampas, que encara s’utilitzen, són formes antigues i creatives de cultivar, exclusives d’aquesta terra.

Per les combinacions exòtiques. Només a Mèxic utilitzem la xocolata per elaborar una salsa picosa, com passa amb el mol. Combinacions com aquesta i ingredients poc convencionals com el huitlacoche i una gran varietat d’insectes donen el toc exòtic al menjar mexicà.

Per les begudes. Per si no n’hi hagués prou, Mèxic compta amb un extens catàleg de begudes artesanals com el tepache, el pulque, el tequila, el mescal i el pozol. Totes estan elaborades a partir d’ingredients nadius i tenen sabors únics que no es troben a cap altre costat.

La UNESCO descriu la cuina mexicana com a “elaborada i carregada de símbols”, i continua explicant que aquesta tradició culinària és excepcional en la seva capacitat per “expressar la identitat comunitària, reforçar els llaços socials i construir identitats locals, regionals i nacionals més fortes”.

No podríem estar més d’acord amb aquesta descripció, però hi ha un fet que no s’ha de passar per alt: l’autèntic menjar mexicà també és deliciós.

A El Restaurante Mexicà “La Adelita” estem orgullosos de ser part d’aquesta rica tradició on el menjar juga un paper tan important.

L'entrada Sabies que el menjar mexicà és considerat patrimoni de la humanitat? ha aparegut primer a La Adelita Andorra.

Els natxos són aquest típic platerets que podria ser un dinar o una botana que el menges a casa, en un restaurant, al cinema i altres esdeveniments; és a dir, la seva senzillesa en preparar-los, els converteix en un aliment que es pot reinventar amb el simple fet d’addicionar algun ingredient

Com la majoria de les històries sobre l’origen d’un platet, els natxos van néixer de l’enginy i la improvisació d’una persona i encara que avui n’hi ha diverses versions, totes coincideixen en l’ingredient estrella: totops o truites cruixents.

Quin és l’origen?

La resposta a aquesta pregunta no és senzilla. Els natxos van ser inventats a Mèxic, per als nord-americans, per un mexicà!

L’origen d’aquest platet es remunta a l’any 1943 a la ciutat fronterera de Pedres Negres, Coahuila, Mèxic. Sí, així com el llegeixes, la botana popular dels Estats Units forma té el seu origen a la gastronomia mexicana.

Van ser inventats pel restaurador Ignacio “Nacho” Anaya. Un dia, quan Nacho estava sense el seu xef, necessitava preparar un refrigeri ràpid per a un grup de dones de militars nord-americans que eren a la ciutat. Agafant el que va poder trobar a la cuina, va fer truites i les va servir calentetes amb formatge ratllat i xilis jalapeños: senzilles, saboroses i vegetarianes.

La popularitat del plat es va estendre ràpidament per tot Texas i el sud-oest dels EUA i finalment es va convertir en un favorit a tot el món. Els natxos, tal com els coneixem avui, són veritablement un plat Tex Mex, però a causa d’aquests començaments inusuals, sempre tindran Mèxic al seu cor.

La popularitat del menjar mexicà és un fet i un dels snacks favorits són els natxos, ja sigui amb formatge, guacamole o amb carn, aquest és un dels platerets preferits pels nord-americans en activitats massives d’entreteniment, com el Super Bowl.

Els Super Natxos

Al llarg de la història, els nachos han creuat la frontera de Mèxic cap a altres països, conquerint més paladars. Actualment, aquest platet compta amb diverses versions, ja que literalment se’ls pugui afegir el que cada persona vulgui.

Aqui a Restaurant “La Adelita”, a més dels Natxos Tradicionals, tenim la nostra versio mes epica anomenada “Els Super Natxos”. Una porció més gran i amb més ingredients com a diferents tipus de carn que t’encantarà. Vine a tastar-los, t’esperem.

L'entrada Són realment els natxos un platet de menjar mexicà? ha aparegut primer a La Adelita Andorra.

És difícil dir definitivament qui va crear la margarida, el clàssic tequila amarg de Mèxic que ha esdevingut un dels còctels més estimats del món. Les històries del seu origen són tan nombroses com les variacions de la beguda.

Una història afirma que la beguda es va crear el 1938, quan el propietari d’un restaurant mexicà, Carlos (Danny) Herrera, la va barrejar per a la bella corista de Ziegfeld, Marjorie King. Suposadament, el tequila era l’únic alcohol que acceptaria King ja que era al·lèrgica als altres, per la qual cosa Herrera va afegir suc de llimona i sal.

Tot i això, hi ha llegendes rivals que es repeteixen amb la mateixa regularitat. Un exemple notable és el de Margarita Sames (és possible que hagis descobert d’on prové el nom margarida, si creus en aquesta versió). Era una dona rica de l’alta societat de Dallas que suposadament va inventar la beguda durant unes vacances a Acapulco, uns 10 anys després que passés la història de Danny Herrera. A un dels seus hostes adinerats, un hoteler poc conegut anomenat Tommy Hilton, li va encantar tant que ho va afegir al menú de Hilton Hotels.

Tot i això, el més probable és que aquesta sigui una història fantasiosa, especialment atès que tres anys abans, un importador de la marca de tequila José Cuervo va tenir una campanya publicitària amb el lema ‘Margarida: és més que un nom de nena’.

Al seu llibre, Imbibe, l’historiador de còctels David Wondrich està d’acord que la margarida es va inventar durant el període de temps anterior. Ell diu que la beguda va evolucionar de The Daisy, un còctel clàssic popular en aquell moment que barrejava alcohol, suc de cítrics i granadina, i se servia sobre gel raspat.

També hi ha un desvalgut valent en el joc de contes d’invenció de margarides: un exbàrman convertit en lleter conegut com a Pancho Morales, que va dir que va encunyar el còctel i el nom (que era per a la flor, no per a una dona) a Tijuana, 1942. Nosaltres et deixarem decidir a qui creure…

Tot i això, no importa quina sigui la història de la margarida, el que és segur és la simplicitat i la longevitat d’aquesta popular beguda. i tu, Ja la vas provar? Aquí a Restaurant “La Adelita” tenim les millors. Prova els diferents sabors. T’esperem.

L'entrada LA HISTÒRIA DE LA MARGARITA: EL MISTERI DARRERE DEL CÒCTEL SUPERIOR DE MÈXIC ha aparegut primer a La Adelita Andorra.

Remei per a la ressaca, la calor i les tristeses, una michelada és la mare de totes les rareses que s’han fet a través dels anys amb la cervesa.

Hi ha diferents versions de la creació d’aquest còctel mexicà, però t’expliquem la més acceptada. Es diu que la michelada va néixer a San Luis Potosí, al bar del Club Esportiu Potosí.

Als anys 70, el tennista Michel Esper, després d’un llarg entrenament, va demanar al canter una cervesa a la qual li va afegir llimona, sal i li va donar un toc amb salsa picant. Aquesta barreja va anar agradant tant que cada vegada més els parroquians demanaven «una cervesa com la de Michel», a la qual a poc a poc se li va anar anomenant michelada.

Aquest còctel ha estat reprès per diferents bars de Mèxic i altres parts, a més que la recepta original es va anar alterant fins a aconseguir diferents versions, ja que se’ls ha afegit altres ingredients com gometes dolces o picants, verdures com cogombre o api, ajonjolí, pólvores dolces i fins i tot xapulins.

L’altra història ve des dels Estats Units, i és que cap als anys 50 les cerveses tant a Europa com a Mèxic es prenien a temperatura ambient, però, als Estats Units van començar a prendre’s amb gel o bé refrigerades, anomenant-les “chilled beers”.

La forma de prendre la cervesa freda agradat en un país llatí com Mèxic, que va acabar per amanir-la per mantenir aquest sabor únic mexicà. Al final, la paraula en anglès “chilled” va acabar per mutar “chelada” o “la meva xela gelada”, que mundialment s’ha conegut com a michelada.

Ara coneixes la història de la cervesa Michelada. Encara no ho has provat? Demana a la teva propera visita a Restaurant “La Adelita” on servim les millors. Prova aquest i altres còctels mexicans només aquí.

L'entrada Coneixes la michelada? Descobreix una de les begudes mexicanes més addictives ha aparegut primer a La Adelita Andorra.